1. Introducció.
2. Reconeixement de l'autogovern de Catalunya.
3. Vigència de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia.
5. Exercici de l'autogovern de Catalunya.
6. Excepcionalitat dels mecanismes de l'article 150 de la Constitució.
7. Millora dels mecanismes de col·laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i l'Estat.
8. Participació de Catalunya a la Unió Europea.
9. Aprofundiment en l'autogovern de Catalunya a través dels ens locals.
11. Reivindicació del paper de la societat.
12. Necessàries reformes estructurals.
13. Conclusions.
El Parlament de Catalunya va acordar la creació de la Comissió d'Estudi sobre l'Aprofundiment de l'Autogovern en la seva sessió plenària de 14 de novembre de 2000, i en virtut de la Resolució 343/VI. L'objectiu bàsic dels treballs de l'esmentada Comissió ha estat l'anàlisi de la situació actual de l'autogovern a Catalunya després de més de vint anys de vigència de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia i l'estudi de l'adopció de diferents mesures orientades a la millora de l'autogovern.
Al llarg de les sessions de la Comissió d'Estudi han comparegut diferents experts procedents de l'àmbit acadèmic, així com diversos càrrecs institucionals, restant recollides les seves respectives conclusions en els informes lliurats als membres de la Comissió.
2. Reconeixement de l'autogovern de Catalunya.
Des del punt de vista del contingut dels informes i dels debats de la Comissió d'Estudi, podem arribar a dues conclusions sobre les quals existeix una coincidència quasi absoluta. En primer lloc, l'elevat grau d'acceptació i de satisfacció pel que fa al desenvolupament de l'autogovern a Catalunya al llarg d'aquestes dues últimes dècades i, en aquest sentit, es posa de manifest la utilitat i vigència de la Constitució i de l'Estatut, per a l'exercici de la nostra autonomia política. En segon lloc, i de manera estretament lligada a la consideració anterior, es posa de relleu el bon funcionament de les institucions polítiques i administratives de Catalunya que, essent susceptibles de millora, han desenvolupat les competències atribuïdes per l'Estatut d'Autonomia amb responsabilitat i dedicació, en la línia d'avançar en el nostre autogovern. Convé ressaltar, en aquest context, el necessari desenvolupament del règim d'autonomia administrativa reconeguda a la Vall d'Aran en virtut de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, autonomia que ve emparada en el propi Estatut.
Fa només 25 anys els catalans demanàvem "llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia", és a dir, demanàvem qüestions elementals, però que, desgraciadament, en aquells moments eren l'expressió màxima de llibertat i democràcia. Avui, 25 anys després, Catalunya té el nivell d'autogovern més ampli dels darrers segles. La Generalitat de Catalunya gestiona un pressupost que supera els 2,3 bilions de pessetes, amb plenes competències en matèries com ara l'ensenyament, la sanitat, la cultura, el turisme o el benestar social. Competències que ens permeten, ens poden permetre si les gestionem adequadament, ser una de les zones més pròsperes i amb major capacitat de creixement, generació d'ocupació i qualitat de vida d'Espanya i d'Europa.
És convenient, en aquest nou marc, oferir als catalans un autogovern millor i més eficaç, que generi prosperitat, riquesa i benestar per a tots. Que permeti a Catalunya seguir creixent i seguir essent, com hem estat en el passat, un referent en la indústria, la cultura i la capacitat d'innovació. Catalunya necessita que des del nostre autogovern s'emprenguin noves polítiques i es generin propostes que siguin una aposta realista de futur.
El marc constitucional, del qual formen part els Estatuts d'Autonomia, ha fet possible la Catalunya i l'Espanya d'avui: una societat oberta i plural. Defensar la Constitució és defensar els Estatuts d'Autonomia. Defensar la Constitució i l'Estatut és defensar, amb totes les seves conseqüències, l'Espanya plural i les institucions d'autogovern de Catalunya. I això cal tenir-ho molt present, donat que la Constitució va ser fruit de l'esforç col·lectiu i de la responsabilitat de tots. No va ser, no és, la Constitució dels uns contra els altres; no va ser, no és, la Constitució d'una idea d'Espanya contra una altra idea d'Espanya. Fou, i és, la voluntat de tots de trobar un marc en el què Catalunya pugui desenvolupar plenament el seu autogovern.
Catalunya ha assolit, en el marc de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia, les més altes cotes d'autogovern de la seva història contemporània, en el context d'una Espanya que reconeix i valora la seva pluralitat. Un projecte comú de convivència i llibertat que ha fet possible el desenvolupament de les nostres institucions d'autogovern i, amb la consecució dels valors constitucionals basats en la igualtat de drets dels ciutadans, la justícia social i la cohesió social.
La integració d'Espanya a Europa és una gran oportunitat per a la societat catalana. Per a afrontar-la, hem d'aprofundir en els mecanismes de millora de la coordinació, l'execució i l'avaluació de les diferents polítiques implementades per les Administracions públiques -locals, autonòmiques i estatal-. El desenvolupament de l'autogovern passa per superar la lògica de l'enfrontament -la disputa per les respectives parcel·les de poder- i donar pas a una nova cultura política basada en la participació, en la lleialtat institucional i en la cooperació entre les diferents Administracions. Hem d'administrar la normalitat front a l'excepcionalitat d'aquells que mantenen propostes programàtiques com si res hagués succeït ni canviat en 22 anys d'autogovern. No s'ha d'utilitzar la coartada de la reivindicació en el moment d'aprofitar les oportunitats que avui té la societat catalana.
La Constitució i l'Estatut d'Autonomia han aportat els instruments adequats i necessaris per garantir l'exercici de l'autonomia política de Catalunya. Enquadrats en aquest marc, considerem imprescindible utilitzar tots els mecanismes per aprofundir i millorar el nostre autogovern, aprofitant totes les possibilitats que ens ofereixen la Constitució i l'Estatut.
3. Vigència
de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia.
La Constitució i l'Estatut d'Autonomia són obres humanes i, per tant, són perfectibles; a més a més, res és inalterable amb el pas del temps. Però no convé posar cíclicament en crisi un model que funciona correctament. No és bo confondre el marc, que és útil, amb l'esforç individual i col·lectiu que cada dia hem de fer per millorar la nostra democràcia, el nostre sistema de convivència, el nostre autogovern. Hem de fer aquest esforç; però no posar en dubte el marc que, precisament, ens permet fer-ho: la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. És per això que defensem l'estabilitat constitucional i estatutària com valors fonamentals, que són garantia del nostre sistema de convivència i de l'autogovern de Catalunya.
En aquest context, la Constitució i l'Estatut d'Autonomia són el nostre marc de referència i de convivència. Ambdós textos són l'expressió d'un consens bàsic que ha fet possible el progrés efectiu de Catalunya en una Espanya plural. L'anomenat "bloc constitucional" podrà perfeccionar-se sempre que es millori el sistema en el seu conjunt i les reformes plantejades responguin a un consens social tan ampli com el què va veure néixer l'actual Constitució. El Partit Popular de Catalunya, per coherència amb aquests plantejaments, no creu necessàries relectures interessades i unilaterals o reformes, l'objectiu, finalitat i destí de les quals sigui incert i només introdueixin confusió. El model actual, l'Estat de les Autonomies, que s'ha convertit en un referent d'estat descentralitzat, ens permet tenir un nivell competencial equiparable al de la majoria d'estats federals.
En qualsevol cas, introduir modificacions en l'actual configuració i funcionament del Senat per tal que avanci com a Cambra de representació territorial, amb un major protagonisme -tant en el camp de la cooperació com en el del desenvolupament de la política autonòmica i europea- són objectius que han d'assolir-se des de la recerca del consens de les diferents formacions polítiques i realitats territorials, no des de la confrontació o des de la recerca de la imposició unilateral d'una determinada visió de Catalunya o d'Espanya, ni pretenent portar a terme reformes encobertes del nostre model d'Estat.
El Partit Popular de Catalunya aposta decididament per centrar el desenvolupament polític de Catalunya en la millora de la qualitat de l'autogovern, abandonant plantejaments sobiranistes, federalismes asimètrics, que només aporten incertesa i generen ruptures en el consens constitucional.
El "bloc constitucional" és un marc que permet, de manera plenament satisfactòria, l'exercici de l'autogovern que demanda la societat catalana. Presenta un gran dinamisme i permet una progressiva adaptació a les noves necessitats de la nostra societat.
No existeix autonomia política sense autonomia financera. Recentment, s'ha aprovat un nou model de finançament autonòmic que, amb vocació d'estabilitat, s'adapta al compliment dels principis d'autonomia financera, solidaritat i suficiència, i reforça la corresponsabilitat de totes les Administracions en l'obtenció dels ingressos i en la gestió de la despesa pública.
En aquest nou model de finançament autonòmic, aprovat per totes les Comunitats Autònomes, s'incrementen els recursos disponibles de la Generalitat, garantint així la suficiència financera. Millora la nostra autonomia financera i política en fer dependre els seus ingressos en major mesura de recursos propis o participats, disminuint significativament les transferències des de l'Administració General de l'Estat. La pràctica totalitat de les figures tributàries que configuren el nostre sistema (IRPF, IVA, Impostos Especials) han passat a ser compartides amb la Generalitat de Catalunya i, en alguns casos, com els impostos especials sobre el consum d'electricitat o de matriculació, han estat íntegrament traspassats.
Ara, el sistema tributari es converteix en un fidel reflex del grau de descentralització política assolit a Espanya en els darrers anys.
La capacitat del Govern de la Generalitat de Catalunya de decidir els impostos que paguem els catalans no és només una manifestació de l'autonomia política i financera sinó que, a més a més, suposa l'aplicació de la corresponsabilitat fiscal en la què els ciutadans puguin exigir responsabilitats polítiques a les Administracions Públiques per a la gestió dels impostos que realitza cadascuna d'elles.
5. Exercici de
l'autogovern de Catalunya.
Després de 22 anys d'autogovern, Catalunya no ha utilitzat totes les possibilitats que ofereix el nostre model d'Estat. El simple exercici de totes les competències que Catalunya té constitucionalment reconegudes i estatutàriament assumides, ens permetrà seguir desenvolupant el nostre autogovern en benefici dels ciutadans i del conjunt de la societat catalana.
El desenvolupament de l'autogovern exigeix esgotar tot el ventall de possibilitats legislatives que són competència de la Generalitat de Catalunya i que hem assumit en virtut de l'Estatut d'Autonomia. En aquest sentit, i des de l'inici dels treballs de la Comissió d'Estudi, es va posar de manifest per part del Partit Popular de Catalunya, la necessitat d'exercir en la seva integritat l'autonomia política i, en conseqüència, aprovar, entre d'altres, les lleis que es relacionen a continuació. El Partit Popular de Catalunya es congratula que en aquests moments estiguin en tràmit diferents lleis sobre les quals ja s'havia manifestat la necessitat que s'exercís la corresponent competència. Ha estat gràcies a l'impuls del Grup Parlamentari Popular que s'han exercit competències en matèria d'urbanisme, de contaminació acústica, de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació i de transport per cable.
Entre les lleis que encara no ha aprovat el Parlament de Catalunya estan les següents:
- Règim electoral general, especialment pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, cal esmentar el fet que Catalunya és l'única Comunitat Autònoma que no ha legislat sobre aquesta matèria (Disposició Transitòria quarta EAC).
- Adequació de la Llei d'Organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat a les disposicions de l'Estat en aquestes matèries, especialment a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
- Investigació científica i tècnica, en el sentit d'aprovar una llei general en el marc de la Legislació de l'Estat (art. 9.7 EAC).
- Vies pecuàries, en el marc de la Legislació bàsica de l'Estat (art. 9.10 EAC).
- Llei de les obres públiques que no tinguin la qualificació legal d'interès de l'Estat o no afectin a d'altres Comunitats Autònomes (art. 9.13. EAC).
- Transport ferroviari per Catalunya (art. 9.15 EAC).
- Transport de mercaderies per carretera (art. 9.15 EAC).
- Llei de caça (art. 9.17 EAC).
- Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i de valors, de conformitat amb el dret mercantil (art. 9.20 EAC).
- Règim jurídic d'expropiació forçosa a Catalunya, en el marc de la Legislació bàsica de l'Estat (art. 10.1.2 EAC).
- Règim dels contractes i les concessions administratives aplicable a la Generalitat de Catalunya, en el marc de la Legislació sobre Contractes de les Administracions Públiques (Real Decret Legislatiu 2/2000).
- Assegurances, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat (art. 10.1.4 EAC).
- Règim miner (art. 10.1.5 en relació a l'art. 9.16 EAC).
- Règim energètic, en el marc de les diferents lleis sectorials aprovades per l'Estat amb caràcter bàsic (art. 10.1.5 en relació a l'art. 9.16 EAC).
- Ordenació del sector pesquer (art. 10.1.7 EAC).
- Indústria, en el marc de la Llei d'indústria de l'Estat (art. 12.1.2 EAC).
Pel que fa a l'exercici de la potestat reglamentària respecte les lleis aprovades pel Parlament, el Partit Popular de Catalunya posa de manifest, igualment, l'absència del corresponent desenvolupament reglamentari d'algunes disposicions legals, entre les que s'han d'esmentar de forma molt especial les següents:
- Llei 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteres, tenint en compte que aquesta llei només disposa d'un desplegament parcial del seu contingut (xarxes de telecomunicacions i traspassos de carreteres) però no existeix un reglament general d'execució.
- Llei 7/1997, de 18 de juny, d'Associacions, tenint en compte que no existeix un reglament general de l'esmentada llei. El desplegament reglamentari s'ha fet sobre aspectes puntuals, com la regulació de la composició, funcions i funcionament del Consell Català d'Associacions o la regulació del registre d'Associacions.
- Llei 5/1998, de 17 d'abril, de Ports de la Generalitat, ja que només s'ha dictat el reglament de policia portuària.
- Llei 10/2000, de 7 de juliol, d'ordenació del transport d'aigües marítimes i continentals.
- Llei 19/2000, de 29 de desembre, d'Aeroports.
Pel que fa a les competències merament executives, el Partit Popular
de Catalunya constata també la manca d'exercici d'algunes d'aquestes,
concretament i donada la seva importància, cal fer esment de les següents:
- Servei Català de Defensa de la Competència, incloent la creació d'un Tribunal de Defensa de la Competència a Catalunya d'acord amb l'article 12.1.5 EAC i en el marc d'allò que estableix la Sentència del Tribunal Constitucional 208/1999, d'11 de novembre.
- Mapa de protecció civil de Catalunya (art.13 EAC).
- Competències executives en matèria de propietat intel·lectual, tenint en compte que la Sentència del Tribunal Constitucional 196/1997, de 13 de novembre, reconeix la competència per exercir les facultats que estableix l'article 154.1 i 3 del Real Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.
- Regulació del mecanisme de designació dels representants de la Generalitat de Catalunya en els organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l'Estat, la competència de les quals s'estén al territori de Catalunya i no sigui objecte de traspàs (art. 53 EAC).
Finalment, hem de posar de manifest que no poden cercar-se més pretextos per justificar la manca d'exercici de les competències que el propi Estatut d'Autonomia atribueix a la Generalitat de Catalunya, i més quan existeix una autèntica necessitat d'impulsar algunes reformes estructurals de gran importància, com ara l'ordenació del territori, la gestió sanitària, la Llei d'Universitats, la llei de Qualitat Educativa o la Llei d'Estabilitat Pressupostària.
6. Excepcionalitat dels mecanismes de l'article 150 de la Constitució.
L'article 150 de la Constitució contempla dues possibilitats diferents:
1) Que les Corts Generals, en matèria de competència estatal, poden atribuir a una Comunitat Autònoma la facultat de dictar per ella mateixa normes legislatives, dins del marc dels principis, bases i directrius fixades per una llei estatal.
2) Que l'Estat pugui transferir o delegar a la Comunitat Autònoma, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa sigui susceptible de transferència o delegació.
D'acord amb l'exposat anteriorment, el Partit Popular de Catalunya considera que la possibilitat d'utilitzar els mecanismes anteriorment esmentats és excepcional. En primer lloc, perquè en el cas de les lleis marc, no existeix cap norma de l'Estat que fixi aquests principis, bases i directrius en el marc dels quals pugui la Comunitat Autònoma dictar normes legislatives, donat que, si així es fes, aquesta actuació autonòmica desbordaria el seu àmbit competencial.
I en segon lloc, pel que fa a la transferència o delegació, hem de posar de manifest que l'apartat 2 de l'article 150 es refereix, en tot cas, a les competències de l'Estat que "per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació", exigència aquesta que, més enllà de ser un requisit formal, dificulta la utilització d'aquesta via, donat que les competències titularitat de l'Estat susceptibles de ser transferides van ser traspassades en anteriors legislatures i aquelles altres que es reserva l'Estat són, pel seu contingut i naturalesa, intransferibles.
L'article 150.2 de la Constitució no pot convertir-se en un "calaix de sastre", ni en un mecanisme per alterar la distribució bàsica de competències que dissenya el nostre marc constitucional, als articles 148 i 149. A més a més, les exigències del nou marc europeu no passen per provocar o suscitar la fractura de la sobirania comuna de tots els espanyols, sinó per situar Catalunya a l'horitzó d'una nova Europa.
7. Millora dels mecanismes de col·laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i l'Estat.
Donada
la naturalesa composta del nostre model d'Estat, és completament necessari,
en l'exercici de les respectives competències, la col·laboració,
la cooperació i la lleialtat institucional mútua entre les diferents
Administracions.
Per al Partit Popular de Catalunya aquest aprofundiment s'ha de centrar en:
- Les conferències sectorials
- Les comissions bilaterals de cooperació entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya
- Els convenis de col·laboració.
Aquests mecanismes han donat resultats positius en l'articulació de les relacions entre les administracions de la Generalitat de Catalunya i de l'Estat.
Cal potenciar els mecanismes de relació entre les administracions de la Generalitat i de l'Estat, especialment els programes conjunts i la creació d'òrgans comuns. En el primer cas, l'objectiu que es persegueix és el de garantir una política concertada entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya, en un àmbit d'actuació concret i determinat, per tal d'assegurar la participació de les dues en el desenvolupament i execució de polítiques que van en benefici de tota la societat. Es tracta de garantir la participació de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya per definir objectius, finançar actuacions i avaluar conjuntament els resultats. En el segon cas, es pretén millorar els òrgans de col·laboració en els quals la Generalitat de Catalunya realitza funcions consultives i participa en el disseny i en l'aplicació de polítiques concretes.
Finalment, afirmem que és precisament en l'àmbit de les relacions entre les Comunitats Autònomes i l'Estat on pren força el principi de lleialtat institucional. En aquest sentit, el Partit Popular de Catalunya sempre ha entès que l'articulació de les relacions entre la Generalitat de Catalunya i l'Estat, així com l'aprofundiment en els diferents mecanismes o instruments de relació entre les diferents administracions, han de subjectar-se, necessàriament, als principis i als valors que emanen de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia. La pròpia doctrina del Tribunal Constitucional ha remarcat la importància de les tècniques de cooperació en el bon funcionament de l'Estat Autonòmic; cooperació que ha de realitzar-se des de la lleialtat institucional i el respecte a llurs competències, amb especial èmfasi en les competències concurrents i compartides, facilitant l'actuació comuna i coordinada entre l'administració de l'Estat i l'administració catalana.
8. Participació
de Catalunya a la Unió Europea.
El Partit Popular de Catalunya defensa una major implicació de Catalunya en la formació de la voluntat europea, així com en l'aplicació normativa i administrativa de l'ordenació comunitària. En aquesta línia, creiem imprescindible impulsar, en primer lloc, la tasca que porta a terme la Conferència per a Afers relacionats amb les Comunitats Europees, a les reunions de les quals es debaten assumptes comunitaris que afecten a Catalunya i a la resta de Comunitats Autònomes. A més a més, cal potenciar el paper de la Conselleria per a Afers Autonòmics en la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea, que actua com a nexe entre l'Estat i les representacions de les Comunitats Autònomes a Brussel·les. Així mateix, cal millorar també la representació autonòmica a les delegacions espanyoles als diversos Comitès i Grups de treball de la Comissió Europea, amb la finalitat que l'Administració de la Generalitat de Catalunya estigui present a tots els Comitès que tracten afers de la seva competència i en els que estem especialment interessats.
Resulta evident que la pròpia exigència democràtica del control polític sobre les decisions i actuacions del Govern, fan inviable que les Comunitats Autònomes representin l'Estat davant les institucions europees i puguin adoptar decisions que vinculin plenament i absolutament el conjunt de l'Estat, doncs, en el règim democràtic actual, no existeixen vies o procediments per exigir responsabilitat política a les Comunitats Autònomes en cas que adoptessin decisions vinculants que poguessin ser perjudicials per al conjunt de l'Estat.
9. Aprofundiment en l'autogovern de Catalunya a través dels ens locals.
La modernització de les Administracions Públiques ha comportat una forta descentralització política i administrativa a favor de les Comunitats Autònomes. Ara, cal continuar aquest procés de racionalització i de distribució competencial des de la Generalitat de Catalunya envers els ens locals.
Aplicar el principi de subsidiarietat suposa gestionar les competències des de la instància més propera als ciutadans, motiu pel qual és imprescindible millorar el marc jurídic i competencial i els recursos econòmics necessaris dels ens locals per tal que puguin assumir la gestió dels interessos col·lectius que els hi corresponen, l'equilibri territorial i l'enfortiment de la realitat comarcal i supracomarcal.
Impulsar l'atribució de noves competències als Ens Locals suposa donar un millor compliment dels principis que inspiren la nostra Constitució. El Títol VIII no admet que cap de les Administracions que integren l'edifici institucional romangui en una posició secundària, postergada respecte la resta. Igualment, aquest esforç descentralitzador es fonamenta en allò que estableix l'article 4 de la Carta Europea d'Autonomia Local, ratificada per Espanya el 20 de gener de 1988 i, especialment, del seu apartat 3, en el qual recomana encomanar l'exercici de les competències públiques a les autoritats més properes als ciutadans.
Per tal de portar a terme aquest procés de descentralització s'ha de tenir en compte les següents premisses:
a) L'article 137 de la Constitució garanteix l'autonomia local, però no estableix un llistat concret de matèries sobre les quals les Entitats Locals hagin d'exercir competències, remetent així al legislador ordinari la seva determinació en els diferents àmbits de l'acció pública.
b) A l'hora d'atribuir competències als Ens Locals, el legislador estatal no pot disposar de les què la Constitució i els Estatuts d'Autonomia han anat atribuint a les Comunitats Autònomes.
c) En aquesta segona descentralització és essencial assolir acords, sumar voluntats entre la Generalitat de Catalunya i els diferents Ens Locals, amb l'objectiu d'assolir el desitjable i necessari consens en un assumpte de capital importància per a l'articulació territorial de l'Estat.
d) Catalunya no té límits jurídic-constitucionals per atribuir noves competències executives als Ens Locals en matèries de la seva titularitat.
e) Els criteris d'eficiència han de presidir l'atribució de competències a uns o altres nivells de l'Administració. El millor servei als ciutadans ha de guiar, també en aquesta nova etapa, el procés descentralitzador.
Resulta evident, doncs, que en aquest marc s'ha d'avançar cap a la redefinició del paper de les Corporacions Locals (Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals) que, juntament amb la Generalitat de Catalunya i l'Administració de l'Estat, són Administracions catalanes que presten serveis als ciutadans de Catalunya. Són part integrant de la nostra autonomia. Els Ens Locals són poders polítics que han de tenir un major protagonisme en les polítiques públiques, protagonisme que passa pel desenvolupament a Catalunya del "Pacte Local", impulsant la descentralització de la Generalitat, mitjançant la delegació de competències, l'administració compartida -els consorcis- i la transferència de recursos des de les hisendes autonòmiques.
L'Administració local ha vist pràcticament inalterada la configuració legal del seu àmbit competencial i congelat el seu pes relatiu en la despesa pública total al llarg de les dues últimes dècades. Avui administren recursos que suposen la tercera part dels gestionats per les Comunitats Autònomes. Els principis de subsidiarietat, d'eficàcia i d'apropament de l'Administració als ciutadans, fan necessari que s'atribueixin majors cotes de responsabilitat en la prestació dels serveis públics a les instàncies administratives locals i és per això que la Generalitat les ha de dotar de major capacitat de gestió.
Al llarg de les diferents intervencions portades a terme en el si de la Comissió d'estudi sobre l'aprofundiment de l'Autogovern, s'ha debatut la interpretació que dels diferents títols competencials ha fet el Tribunal Constitucional, en resoldre els diferents recursos d'inconstitucionalitat i els conflictes de competència dels quals ha tingut coneixement. En aquest aspecte cal posar de manifest que el Tribunal Constitucional ha actuat amb independència de criteri d'acord amb la seva funció constitucional.
Per altra banda, i pel que fa a la tasca desenvolupada per l'Alt Tribunal, convé recordar que ha efectuat un treball important a favor del desenvolupament autonòmic i de la consolidació del sistema de distribució de competències dissenyat per la Carta Magna. A tall d'exemple, apuntem a continuació diferents sentències que il·lustren l'esmentada tasca:
- STC 76/1983, de 5 d'agost. Va declarar la inconstitucionalitat de molts preceptes del projecte de LOAPA, que volia reconduir l'Estat de les Autonomies de manera restrictiva. Li va treure el rang de llei orgànica i d'harmonització, quedant reduïda a Llei del Procés Autonòmic.
- STC 199/1987, de 16 de desembre. El TC va passar a admetre la legitimació dels òrgans autonòmics per presentar recursos d'inconstitucionalitat més enllà dels casos en què defensen les seves competències.
- STC 252/1988, de 20 de desembre. Es va establir el principi que les competències de l'Estat en matèria de relacions internacionals no incloguin el desenvolupament i execució de les normes comunitàries europees, sinó que en aquesta qüestió s'atendrà a les normes internes de distribució de competències.
- STC 165/1994, de 26 de maig. Va reconèixer la legitimitat de l'interès autonòmic en qüestions internacionals, limitant la competència estatal en matèria de relacions internacionals.
- STC 61/1997, de 20 de març. En base al seu pronunciament sobre la inconstitucionalitat d'alguns articles de la llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, defineix l'abast de la clàusula de supletorietat de l'article 194.3 de la Constitució, en el sentit de no admetre que l'Estat faci normes sense tenir competències, amb l'únic objectiu d'aplicar-les supletòriament en defecte de normativa autonòmica.
- STC 152/1988, de 20 de juliol, i STC 61/1997, de 20 de març. En el seu fonament jurídic 2 estableix que la repercussió de l'interès general s'ha de materialitzar a través del sistema de repartiment constitucional de competències i no "malgrat aquest".
- STC 208/1999, d'11 de novembre. En el seu fonament jurídic 8 apel·la al principi de lleialtat constitucional perquè l'Estat estableix els punts de connexió que permetran a les Comunitats Autònomes exercir les seves competències d'execució en matèria de defensa de la competència. Insinua a l'Estat que també ha de respectar aquest principi i que no només l'han de respectar les Comunitats Autònomes.
Finalment, pel que fa a la configuració i a la designació dels
membres del Tribunal Constitucional, convé recordar dos aspectes. En
primer lloc, el Tribunal Constitucional és un òrgan constitucional
de l'Estat, la regulació del qual deriva de la pròpia Carta
Magna, i que es configura com independent de la resta d'ordres jurisdiccionals.
Això significa que l'Alt Tribunal, en els processos en què intervé,
no rep instruccions de cap altre òrgan constitucional de l'Estat (Govern,
Corts Generals, Consell General del Poder Judicial) ni de les Comunitats Autònomes,
i que els seus membres gaudeixen d'un estatut jurídic propi, independent
i separat de la resta dels càrrecs dels òrgans de l'Estat. En
segon lloc, la Constitució i la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre,
del Tribunal Constitucional, exigeixen sobretot la imparcialitat dels magistrats
en l'exercici de les seves funcions, la dignitat en l'exercici del càrrec,
la seva independència de la resta de poders públics, inclosos
aquells que han participat activament en la seva designació i, finalment,
que actuïn sotmesos exclusivament a la Constitució i a la Llei
Orgànica.
Amb aquestes previsions, el què es pretén garantir és, en definitiva, la independència de la institució i dels seus membres, assegurant que les seves decisions es prenen d'acord amb el seu saber, aplicant exclusivament la Constitució i el "bloc de la constitucionalitat", a l'hora que es garanteix el caràcter únic del Tribunal Constitucional.
11. Reivindicació
del paper de la societat catalana.
El principal actiu de Catalunya és el dinamisme i la vitalitat emprenedora de la nostra societat. La Generalitat i la resta d'Administracions públiques han d'apostar amb major fermesa per la creació d'espais de diàleg, complicitat i col·laboració amb la societat, donant-li participació real en l'elaboració, l'execució i l'avaluació de les polítiques públiques.
A Catalunya comptem amb una societat fortament arrelada i vertebrada, dinàmica i emprenedora, capaç d'assumir responsabilitats i de liderar nous projectes i oportunitats. Històricament, ha estat la nostra societat la que ha impulsat el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, i la que en els moments difícils ha garantit el manteniment de la nostra identitat. L'autogovern de la Catalunya del segle XXI ha d'apostar clarament per retornar-li les seves capacitats, donant un marc d'actuació més ampli i flexible als ciutadans.
Tindrem una Catalunya oberta, solidària, en progrés i amb capacitat de lideratge sempre i quan el teixit social tingui protagonisme, sempre i quan els actors socials siguin agents actius, puguin plantejar noves mesures, idees i iniciatives, i tinguin la capacitat de decisió i els mitjans suficients per portar-les a terme. Perquè el progrés, la competitivitat, el lideratge de Catalunya es basa en les persones i en l'esperit emprenedor i innovador de les nostres empreses. Per això, des de l'exercici del nostre autogovern, cal potenciar la iniciativa privada, perquè iniciativa privada i iniciativa pública sumen.
12. Necessàries reformes estructurals
Les Administracions Públiques són part integrant de la societat, han d'estar sotmeses als mateixos condicionants i exigències que el conjunt de la societat i els seus diferents agents. No és concebible un país europeu amb unes administracions poc adaptades al nou entorn en què s'han de desenvolupar. Les noves tecnologies són una oportunitat per simplificar la gestió administrativa.
El Partit Popular de Catalunya posarem tot el nostre esforç en fer-les
capaces de respondre a les demandes socials i en introduir en elles un grau
suficient d'eficàcia i eficiència que faci possible aprofitar
les noves oportunitats. Cal que es realitzin les reformes necessàries
per a que contribueixin al progrés social i no el frenin o limitin
la nostra competitivitat i desenvolupament.
Cal abordar, doncs, un procés de transformació sobre la base d'una millor definició dels serveis, orientant-los cap el ciutadà i a la plena utilització de les noves tecnologies. Estructures més reduïdes, flexibles i escalonadament subsidiàries, per a que no es produeixin duplicitats ineficaces i costoses. És precís introduir en aquest procés de reforma i transformació una avaluació constant d'objectius i de resultats.
El Partit Popular de Catalunya ha plantejat aspectes concrets que cal desenvolupar a partir de competències que ens atorga la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Tot això amb l'únic objectiu d'oferir als ciutadans de Catalunya un autogovern en plenitud de desenvolupament, capaç d'assolir les aspiracions del nostre país, que abandoni la coartada de la reivindicació, que superi els debats estèrils i fatigants. Al segle XXI, el desenvolupament de les nostres institucions d'autogovern ha de fer-se des de la corresponsabilitat i la gestió eficaç de les nostres competències, per tal de millorar la qualitat de vida de les persones i oferir-los-hi noves oportunitats.
L'autonomia política sense recursos per a exercir-la és una ficció. El nou model de finançament autonòmic suposa un avenç important per a Catalunya, no només des de l'òptica estrictament econòmica -en disposar de més autonomia financera i de més recursos- sinó també des de l'òptica política. El nou model de finançament suposa per a Catalunya l'increment més important del nostre autogovern, que rep d'aquesta manera un impuls que el situa per sobre del nivell competencial dels Estats més descentralitzats del nostre entorn.
És del tot imprescindible aprofundir en els mecanismes de millora de la planificació, execució i avaluació de les diferents polítiques desenvolupades per les administracions públiques. És hora, doncs, de superar la lògica de l'enfrontament -la disputa per les parcel·les de poder- i de donar pas a una nova cultura política basada en la participació, en la lleialtat institucional i en la cooperació. És el moment d'administrar la normalitat front l'excepcionalitat, front aquells que mantenen propostes programàtiques com si res hagués canviat en 22 anys d'autogovern. La lògica reivindicativa ja no pot ser excusa a l'hora d'afrontar els reptes pendents de la societat catalana.
La creació de mecanismes de cooperació entre els diferents nivells de govern és una necessitat en tots els Estats compostos per a que aquests puguin complir amb el seu objectiu fonamental: garantir els serveis als ciutadans i generar els marcs que permetin el desenvolupament de la societat. No existeix a Espanya cap àmbit de decisió on es puguin exercir les competències pròpies de forma independent o aïllada, sense tenir en compte les competències d'altres administracions. En un sistema de distribució de poders com el nostre, on gran part de les competències són concurrents i compartides, els innegables beneficis derivats de la descentralització política requereixen una cooperació lleial per a que no es vegin enterbolits o compromesos per un engranatge deficient. Després de la configuració bàsica de la distribució competencial i el seu finançament, cal abordar una nova fase, centrada en la creació de nous mecanismes i tècniques de cooperació, per una banda, i en el perfeccionament dels ja existents, per una altra, per a que tots els poders públics orientin la seva actuació a la recerca de l'eficàcia i la millor atenció dels drets bàsics de tothom.
Amb
la voluntat d'apropar l'Administració als ciutadans, i un cop tenim
l'Estat de les Autonomies en plenitud de desenvolupament, estimem que ha arribat
el moment d'impulsar la segona descentralització i dotar els ens locals
de mecanismes i finançament suficient per a que puguin oferir, amb
total garantia als ciutadans, els serveis propis del poder polític
que els reconeix la Constitució.
Al llarg dels darrers anys estem assistint a un procés d'integració
econòmica i d'interpenetració cultural que evoluciona a gran
velocitat. La globalització és ja una realitat, i les societats
-i els seus centres de decisió- són cada cop més mòbils
i estan més vinculades a la resta del món. El procés
d'integració i de construcció europea, i la trajectòria
que en aquest sentit estableix la pròpia Unió Europea, ens afecta
directament, i suposa el desenvolupament d'un procés en el qual Catalunya
s'insereix plenament i en el qual hi participa. El nou escenari que ens proporciona
la construcció europea, i un món globalitzat, requereix per
una banda millorar els mecanismes de participació de Catalunya en la
formació de la voluntat europea, i per una altra, dotar la nostra societat
de més capacitat per articular processos de connexió, i per
establir nexes entre associacions, sectors i països.
La Constitució i l'Estatut d'Autonomia són la formulació jurídica de la llibertat que permeten el desenvolupament de la persona en tota la seva integritat humana. Són també la fi del centralisme, d'un règim autoritari i el motor i garantia d'una autèntica redistribució política del poder que configura un Estat de les Autonomies, sota els principis de pluralitat, solidaritat, col·laboració i lleialtat institucional, en què Catalunya ha recuperat les seves institucions d'autogovern, llargament reivindicades, i que podem i hem d'exercir en tota la seva plenitud.
El
desenvolupament del nostre autogovern ha de realitzar-se a partir de la voluntat
d'aprofundir i de millorar les possibilitats que avui tenim, en encaixar les
peces que ens permeten seguir prosperant juntament amb la resta; no es tracta
de greuges comparatius. Es tracta de potenciar les possibilitats pròpies
amb l'objectiu que les nostres polítiques siguin útils per donar
resposta a les necessitats reals de la societat. Aquest ha de ser l'autèntic
objectiu de l'autogovern de Catalunya quan es tenen, com tenim, els recursos
per fer-ho.